domingo, 18 de abril de 2010

Microconte de Sant Jordi


Era de poble, parlava com el poble, escrivia com el poble senzill i pla.
De vegades es tornava boig intentant comprendre el significat de paraules rares que mai havia escoltat i les apuntava en un petit
quadern gris que sempre duia a la butxaca.
Així col·leccionava el que ell anomenava "palabras mayores".

Condicions del concurs.

7 comentarios:

Carme dijo...

T'ha quedat molt bé! El títol i l'autor molt ben posats en el microrrelat!

Bona nit, Pere.

novesflors dijo...

Fa goig anar llegint tots els microcontes.

Elvira FR dijo...

L'art d'aquests microcontes és la de condensar una història en 50 paraules i ho has ben aconseguit!

Joana dijo...

Una bona proposta, mo m'havia enterat fins la passejada pel teu carrer.
T'ha quedat fantàstic!!! Es complicada una història amb un espai tan reduït, però te n'has sortit molt bé.

Bona tarda, Pere

Enric dijo...

Breu, senzill i bell.

Nits dijo...

Ufff, que dificil poder sintetitzar tot el què un vol dir en poques paraules.

El teu escrit, si no parlés de Pla, em recordaria a moltes coses al meu pare. Ell també és un home de poble que es torna boig per comprendre les paraules i les col.lecciona amb una llibreta especial que li vaig fer per ell, així diu que no les obliden, com si les paraules volessin i ell no les volgués deixar marxar...

Ja sé que no té res a veure, però m'ha fet pensar en ell.

Bonic microconte o mini-relat! :)

Efrem dijo...

L'afegeixo a la llista d'anar-lo visitant, poeta! :)