martes, 27 de abril de 2010

Boca de tomàquet


Boca de tomàquet
tomàquet de l'hort,
avui per berenar
voldria sucar-te
amb un tros de pa

i menjar-te ... de cop!

Això no m'agrada gens, és molt dolent ...
a veure aquest altre:

Una boca així
sembla un plat del Bulli,
uns llavis així
no es poden besar.
I quan no pots més
te'ls has de menjar ... de cop!

Ostres! aquest m'agrada més però em sembla que m'equivoco perquè no sé si la noia mossega una cirera o un tomàquet ...

Aquesta flor descarada
sols amaga
els sentiments.
(A la Carme 4 Abril)

Com un vidre,
tu sempre et despulles
i quan et contemplo sorprès
mai sé si és per dins ... o per fora.
(A la Carme 11 Abril)

Descalça, sense pressa
molla, buscant la fresca
i de vegades un amic
que camini al teu costat
per poder fer l'amor
com un cargol, poc a poc ...
(A Frannia 17 Abril)

Ja no et miro mai
quan passes a prop meu
però ... ets com un brogit
corres com l'aigua fresca
vas i vens com les onades
com el vent que mou les fulles dels arbres.
(A la Joana del Bosc 20 Març)

Un capvespre a Zahara de los Atunes:

El sol va omplir la platja de tots els colors
prop les pastures dels braus i l'olor de l'herba
l'aire fresc de l'oest feia escuma amb les ones
i tu emocionada, cantaves quan el sol s'amagava
lluny ... al final de la mar.
(A la Joana de Llum 26 Març)

Quan et toco et desfàs com el gel
sento fred i calor
em mulles
i tinc por.
(A la Sargantana 17 Març)

I jo voldria dir-li a vostè
que vindran les primaveres
que gaudeixi d'aquests dies
quan la tarda s'allarga
i el sol ja no vol anar-se'n
i el llarg camí de les hores
passa més lentament ...
(A la Sargantana 20 Març)

Mira, mira,
mira'm més...
Toca'm!
però no em miris més.
(A Joan 9 Abril)

La figa carnivora em va somriure
i jo vaig tenir una esgarrifança,
era ella la que em volia menjar ...
(A Joan 15 Abril)

Caminitos de lagrimas
corren por tu piel sedosa,
hueles a menta de verdes ojos,
sabes a fresa de labios rojos
y suspira en la noche
tu cuerpo de manzanas...
(A la Mercé 10 Abril)



A mesura que escoltava a l'Ana Netrebko m'agradava cada cop més; però en sentir-li cantar aquesta cançó de Rachmaninov em vaig enamorar de la seva veu per sempre.

9 comentarios:

Carme dijo...

Bon recull, Pere! I no, no és pas una cirera... és un tomàquet cherry, segur! :)

Bona nit!

Striper dijo...

Avui no tinc temps de res mes passo a saludar-te bon dia!!!

sargantana dijo...

que mes don si es un tomaquet o una cirera?
ha provocat uns sentiments i unes boniques paraules..que mes es pot demanar??

i els comentaris..sempre al punt

un petonet matiner

Rita dijo...

Mentre hi hagi font d'inspiració et sortiran paraules boniques...

Tomàquet, cirera,... què més dóna si hi ha uns llavis darrera!
Petons!

Joana dijo...

Versos de color vermell...fruites i música.
Una macedònia?
I avui una nit màgica? Ainnsssss Pere!!

Joana dijo...

Ets increïble, com jugues amb el tomaquet i la noia, quin joc de paraules més suggerent, no deixes ben clar si et refereixes a la noia o al tomaquet, eh!
Respecte al recull de comentaris, és fantàstic com sempre.
Una cançó molt maca, m'encanta.

Una passejada molt agradable, sense dubte, al teu carrer sempre ho trobe les millors roses, pomes o tomaquets.

B7s

zel dijo...

Uix, massa vermell pel meu gust però suggerent, segur...i si fos una maduixa? aí que m'hi apunto!

Jesús M. Tibau dijo...

Lluita roja.
Guanya la passió.

Vida dijo...

Roig de tomàquet, de poma, de rosa, però sempre roig de vida. Bon dia, senyor del Carrer Arquímedes.