miércoles, 10 de marzo de 2010

A mi manera

No sé si escribo mejor o peor, si soy oportuno o inconveniente, si a veces tengo gracia o caigo mal.
Solo puedo deciros que escribo con mucho cariño, bilingüe de ortografia canalla y siempre... a mi manera.


Aquest glop de suc de taronja
m'ha sacsejat el cos.
L'olor de les torrades
m'ha encès els sentits.
Xocolata i melmelada
tot per llepar-se els dits
i jo ara ... necessito un cafè.

(A la Carme 30 Gener)

Ai! aquests ullets,
vidres de colors
tot el dia oberts.

(A la Carme 11 Febrer)

Mare de deu quin doll d'aigua
ja noto la seva frescor.
De bon matí se'm desperten les arrels
i les meves fulles verdegen.

(A Frannia 30 Gener)

Una porta
Mai no sabrem si va ser tapiada
perquè no entrin els de fora
o perquè no surtin els de dins .

Una dona
Tu també et tanques en banda
i mai sé si vols que em quedi
o que m'en vagi .

Un gira-sol
Faig tan poca llum
que quan paso a prop teu
ni et gires ...
(A la Joana de Llum 18 Febrer)

Ay! Animal salvaje
mujer impaciente, vital,
no aguantas el letargo de invierno
no vés que se para el tiempo
y te alarga la vida...

(A Nuke 17 Febrer)

Els cors robats
no els tornen mai
i menys en nits de lluna plena.
Ai! enyor, soledat,
si avui busques l'amor
no miris cap al cel, a les estrelles
potser està més a prop
mira per terra ...
sota les fulles de l'herba.
(A Nits 1 Març)

Yo soy un lobo feliz.
Mi bosque está lleno de cerditos, leñadores,abuelitas, cazadores y caperucitas felices y todos los días cantamos , bailamos y comemos frutas y perdices.
Pero a veces salgo de las páginas de mi cuento, me doy una vuelta por ahí y sigo luchando por ser feliz cada día y sonrio cuanto puedo...aunque me cueste
.
(A Rosa la Araucana 22 Febrer)

Cremes llenya de cent boscos
per enllumenar la torre
per guiar el meu camí
i quan arribo a casa
apagues la llum
i dorms ...

(A la Sargantana 19 Febrer)

Des del cel
volant molt alt, com un ocell
veus al sol que s'amaga
i l'aire fred et tanca els ulls.
Mires cap avall i tot és més petit
més net, menys important
i la vida passa lentament ...
(A Clara 19 Febrer)

Siento al verte...cariño
que me devoras
olvido
que me muerdes
nada
cariño...que no te siento.
(A Francisco Javier 22 Febrero)



La pintura es un óleo de Manel Anoro "Una casa en la arena".

11 comentarios:

Jesús M. Tibau dijo...

escriure és una de les millors maneres de viure que conec

sargantana dijo...

jo encara hi afegiria un comentari seu que em va arrivar molt


Sóc l'ós que dorm a l'hivern
no em ve de gust fer res
dormo, però entre somnis
escolto el bosc, el soroll dels altres
i quan senti gotejar el gel per d'amunt del nas
sortiré poderós del meu amagatall
bramant ...
amb força! perquè tots em sentin
i em menjaré les maduixes ...
totes! perquè m'agraden
i explicaré el que he somiat.

Bona nit Sargantana.

ara soc jo qui li desitge bona nit
amb un peto

Frannia dijo...

La paraula i l'expressió, sempre! I el silenci només pels moments de desesperació i esgotament.

Clara dijo...

Els cors robats
no els tornen mai
i menys en nits de lluna plena.
Ai! enyor, soledat,
si avui busques l'amor
no miris cap al cel, a les estrelles
potser està més a prop
mira per terra ...
sota les fulles de l'herba.



PRECIÓS, Pere!!!
Continua escrivint a la teva manera.. és la que val més la pena!

Rita dijo...

Si vinc és perquè m'agrada el que hi trobo.
Petons, Pere!

Carme Rosanas dijo...

Doncs, continua així mateix, que ja ens va bé...

per cert, aquestes "ó" accentuades? :)

ROSA ARAUZ dijo...

Todo lo que sale del corazón, tiene que ser cual bálsamo.

GRACIAS PERE, GRACIAS

BESOS CANALLAS ;)

Striper dijo...

Quines joies de comentaris!!

Francisco Javier dijo...

Hermoso texto amigo Pere, me gusta el cuadro de presentacion, es tuyo?

Es precioso, un abrazo, Feliz fin de semana.

Joana dijo...

Tot un luxe passar per ací. Gràcies per tot. Per, pel quadre queés una meravella, no el coneixia, pel teus versos sempre tan adients a les entrades que fa la gent i pel vídeo.
En entrar sempre se que vaig a gaudir d'una bona estoneta amb la cmpanyia dels teus escrits i tots els condiments que l'acompanyen.

Que tingues un bon dia, Pere.
Joana

Nits dijo...

Saps què és el millor d'aquesta vida, que encara podem escollir. Poder escollir dir una paraula o callar, rectificar o no, ser canallas o angelets, parlar amb català, castellà o xinés,...
el millor d'aquesta vida és que podem ser i fer a la nostra manera. Penso que si un fa les coses amb respecte pot fer el què li doni la gana, és la seva vida.
I tu Pere, ens agrada llegir-te pel què ens mostres de tu i ens regales amb els teus escrits i comentaris com ens fas.

Bona nit :)