jueves, 25 de marzo de 2010

Maravillosa vida

Mi cántico a la Primavera seguia diciendo:

Oigo el ruido que produce el despertar de la vida
Veo en las calles mujeres hermosas y su piel tan blanca
Siento en mi vientre la renovada fuerza del deseo
Huelo todo, porque todo huele
Oigo nada, porque todo ha callado
Veo tus ojos, porque solo eso veo
Hoy...¡es Primavera!

Quizás escribí esto un día en que la vida era algo maravilloso.
Uno de esos días en que sólo ves esos ojos y ...


Clic! .. Clac!
Clic! .. Cloc!
Em despertes suaument
a poc a poc
i en obrir la finestra
et veig fresca
amb la cara mullada
ben neta
i les arracades de vidre.
Clic! .. Clac!
Clic! .. Cloc!

(A la Carme 19 Febrer)

En aquest bosc ple de lletres
viu un llop analfabet
la mira a ella
"face to face"
l'escolta ...
però no sap dir-li res.

(A la Joana del Bosc 6 Març)

Me paso el día saltando de un plato al otro de la balanza, manteniendo el equilibrio.
Pero ya me estoy cansando, me fallan las fuerzas y si tú no me ayudas a nivelarla caeré al vacío como un trapecista...sin red
.
(A Nuke 29 Febrer)

Sóc l'ós que dorm a l'hivern
no em ve de gust fer res
dormo, però entre somnis
escolto el bosc, el soroll dels altres
i quan senti gotejar el gel per d'amunt del nas
sortiré poderós del meu amagatall
bramant ...
amb força! perquè tots em sentin
i em menjaré les maduixes ...
totes! perquè m'agraden
i explicaré el que he somiat

(A la Sargantana 5 Març)

A veces escucho como respiras
lentamente, en silencio
sin decirme nada.
¡Parece que no estás!
Pero al besar tu boca
siento el calor de un aliento
que me habla y me cuenta muchas cosas...

(A Rosa la Araucana 9 Març)

Oblits i desamors.

Fa tant de temps que no m'estimes
tant, que vaig oblidar la teva cara
però sempre penso en tu
i recordo la teva olor
i estic fotut
i t'enyoro ...

(A Joan 11 Març)

Llegint les teves paraules
se'm mullen les galtes...
i surten cargols.
(A Jesús M. 5 Març)

Sota el barnús
brillaven quatre estrelles,
sobre meu
sols els teus ulls.
I eres com les onades ...

(A Rita 14 Març)

A veces uno se queda tán solo en silencio, tán cansado que parece que se ha ido el cuerpo, que se para el tiempo, que no sientes nada.
Pero queda el alma, como tú dices y estás vivo porque late tu corazón aunque no puedas escribir y se te cierren los ojos.
(A Francisco 13 Març)

Seguint la llum
com el vent de ponent
travessaria la reixa
per veure't.

(A la Joana de Llum 19 Març)

Aquí voy a la mar otra vez
El sol cubre mi cabello
y los sueños estan en el aire
Hay magia en todas partes

Mirame a mi
sigo aquí solo
firme bajo el brillo del sol

No necesito correr y ocultarme
Es una maravillosa, maravillosa vida

9 comentarios:

sargantana dijo...

paraules precioses i plenes de sentiment

aplaudiments...
no puc dir res mes

molts petons

Mercè Estruç Faig Clic dijo...

maravillosa vida, maravillosos instantes he pasado paseando la mirada por tus palabras de primavera/amor

Nits dijo...

Hola Pere! :)
Veig que hi ha canvis al teu blog. Es un ninot de les falles??? Molt maco queda molt bé.

Hi ha moments a la vida que són meravellosos i que sentim aquestes sensacions que expliques. Sembla que puguin ser coses petites, però tenen més força que les més grans i ens enamorem d'elles, passant la vida cercant-les, perquè hi ha coses que fan la vida meravellosa.

I em sembla que ha arribat la primavera a la Calle Arquimedes, doncs benvingudaaaaaaaaaa!

Striper dijo...

Visca l'amor i la primavera.
qie a la verge mes jove li
vindra llet al pit.

Eli dijo...

Apa, quines paraules tan ben entrellaçades.... !!!;-D
Aixxxx.. que la primavera la sang ens altera!

Joana dijo...

Quantes coses que desperta la primavera! O són aquests ulls de vidre?
Bona nit Pere.

Joana dijo...

mil gràcies Pere, sempre saps arribar als nostres cors omplint-lo amb la sensibilitat que desperten les teues paraules.

Passejar per aquest carrer és una meravella, un èxit assegurat, sempre tinc per a una estoneta acompanyada de paraules, les teues i de la música que sempre tenen.
I a més la teua tria sempre tan ben pensada de la cançò de la setmana.

Una gran abraçada primaveral.

Bona tarde/vesprada, Pere i bon capde.

Francisco Javier dijo...

Siempre sorprendes Pere, eres un artistazo, te felicito, y regreso al mundo del blog, despues de un tiempo fuera de orbita, las estrellas me han cuidado este tiempo de enfermedad, abrazos.

Clara dijo...

Quina preciositat de comentaris! M'ha agradat molt el que li vas posar a en Joan, l'11 de març..


I quan em sento feliç, el que escric és el que sento, i el que sento està dins meu. De vegades no fa falta paper...