sábado, 27 de febrero de 2010

Tres petits versos d'amor i un bolero

A tu

Et veig
et llegeixo
et miro
t'escolto
et dic res
d'amagat
cada dia
en silenci
a totes hores

Uns ulls

I els teus ulls
els teus ulls
què tenen els teus ulls?
que només veig els teus ulls!

El poderós gelós

I ell va dir:
talleu-li les mans
traieu-li els ulls
que es quedi sense llengua
perquè l'ha tocat
mirat
i parlat a cau d'orella
I sobretot no us deixeu la seva ànima
perquè no pensi més en ella ...

Posa'm menta
posa'm menta...

lunes, 22 de febrero de 2010

Los poetas mueren en Febrero














Hoy se cumplen 71 años de la muerte de Antonio Machado y 25 años de la de Salvador Espriu. Fallecieron un 22 de Febrero pero tienen en común muchas más cosas: los dos lucharon por engrandecer sus respectivas lenguas, por su cultura y por la libertad.
Nos dejaron el inmenso regalo de sus palabras y quizás he titulado mal esta entrada porque algunos poetas nunca mueren.
Espriu descansa en el cementerio de Arenys su mítica Sinera y Machado en Colliure lejos de su Sevilla natal pero para mí está bien, porque uno es de donde nace pero también de donde muere...


SOLEDADES XVI

Siempre fugitiva y siempre
cerca de mí, en negro manto
mal cubierto el desdeñoso
gesto de tu rostro pálido.
No sé a dónde vas, ni dónde
tu virgen belleza tálamo
busca en la noche. No sé
qué sueños cierran tus párpados
ni de quién haya entreabierto
tu lecho inhospitalario.

Detén el paso belleza
esquiva, detén el paso.
Besar quisiera la amarga,
amarga flor de tus labios.


VERSOS, ENLLÀ DEL CAMÍ

D’un vell color de plata
jo voldria que fossin
els meus versos: d’un noble,
antic color de plata.

Davant la mort, que porta
secrets senyals del rostre
que jo veig en mirar-me,
cerco amb ells extingides
veus del mar, pas de núvol,
les distants primaveres.

Trist i lliure, camino,
davant la mort que em mira,
a la llum, per la plata
antiga dels meus versos.



viernes, 19 de febrero de 2010

A mi amigo Fernando

Cumples sesenta años y ha pasado mucho tiempo desde el día que conocimos a las hermanas Robinson, Catherine y Scarlett en una fiesta en Charly.
Eran los felices setenta y desde entonces hemos navegado muchas millas hacia nuestra isla de Itaca. Tu como buen marino has elegido el rumbo correcto y después de pasar penurias y tempestades, de cruzar océanos maravillosos y contemplar medio mundo espero llegues a buen puerto, pero que sea más tarde porque lo que importa es el camino.
Mi barco ha navegado cerca del tuyo, por algún mar distinto pero sin perder nunca de vista tus singladuras y quiero llegar al mismo puerto, con las tripulaciones completas, para poder disfrutar juntos los mejores años de nuestra vida...
Me gustaría ver que cara tienen ahora las hermanas Robinson Ja! Ja! Ja!

Una abraçada i per molts anys Ferran!


domingo, 14 de febrero de 2010

Soy como soy

Sóc com sóc:
Quan deixo un comentari, un poema, el dedico a qui va adreçat perquè és aquesta persona qui l'inspira amb les seves paraules, amb el que escriu i sense això no sabria dir res.
Manobra del vers, dels sentiments, el mèrit és de qui els provoca.

Sóc tan covard i salvatge
infantil, immadur
Faig tant de mal a qui estimo
volent, sabent
Que només em queda una sortida digna
ja ho saps, ja ho sé ...

(A Jesús Tibau 6 Febrer)

Si no tanco la boca
aquest degoteig de paraules
t'anegarà els ulls.
(A la Carme 6 de Febrer)

Com les fulles velles, seques, vermelles
vaig veure els teus llavis
sota les runes
d'Haiti...
( A la Carme 9 de Febrer)

Les roselles miren quan dorms
les dàlies t'acaricien els peus
les violetes oloren la teva pell
ets la flor que s'enmiralla
i jo estic pansit ... sense aigua.

( A Frannia 29 Gener)

I després de la pluja
en silenci
escoltant el que dius
emocionat
olorant la terra mullada
una gota ...
se m'escapa dels ulls.

(A Frannia 1 Febrer)

Em va xuclar un forat negre
a tanta velocitat
que vaig anar temps enrere
i ara vull tornar.
Si no... mai podré saber:
el dia que et vaig conèixer,
si potser tu em vas besar
i si és que encara m'estimes.

(A la Joana del Bosc 30 Gener)

Tu ets com un llibre obert
dius tot sense parlar
refugi de mirades
plaer de llegir.

(A la Joana del Bosc 12 Febrer)

La lluna avui
es va fent petita,
demà al matí s'amagarà
i jo me n'aniré amb ella.
Quan despertis...
el soroll de les onades et parlarà de mi.

(A la Joana de Llum 6 Febrer)

Siempre llevo en mi cartera
una o dos tiritas,
para tapar las heridas
que sólo las cura el tiempo.
Y al andar miro más lejos...

(A Nuke 10 Febrer)

Una marieta
caiguda en un forat
movia les potetes
Ai! Ai! desesperat.
Quan més les bellugava
un xic més s'ensorrava
però de cop va recordar
que podia volar ...

I així ho va fer.

(A Nits 1 Febrer)

Yo quiero tu amor
como la rosa de invierno
sencillo, pequeño, modesto
que huela más que todo
que viva mucho tiempo.
(A Rosa Araucana 12 Febrer)

Vaig temptar la sort moltes vegades
vaig jugar amb tu
vaig perdre
vaig ...
vaig entendre
que amb tu no s'hi juga
que la meva sort no dura sempre.

(A la Sargantana 10 Febrer)

Els silencis són molt dolents...

No em diguis
digues res
però si us plau digues.
(A Joan l'Estriper 31 Gener)


Soy como soy
estoy hecha así
cuando me apetece reir
río a carcajadas
amo a quien me quiere
y es culpa mía
si no es al mismo
que quiero cada vez
soy como soy
estoy hecha así...

lunes, 1 de febrero de 2010

Hoy se cumple un año

Hace un año, el día uno de Febrero empecé a escribir este blog.Era domingo por la tarde y no imaginé jamas lo que iba a encontrar en la misteriosa y desconocida Blogville.

Primera entrada (emocionante)


"Estos días azules y este sol de la infancia"

Este último verso inacabado de Antonio Machado,
me fascina y suscita un interés que me ha llevado
a investigar episodios ocurridos en los últimos días
de la vida del poeta.