sábado, 12 de diciembre de 2009

Recull de comentaris I


Quan em mires, tremola l'aire
i sento el que diuen els teus ulls.
L'aigua també, en silenci
em fa senyals per dir-me alguna cosa.
I jo aquí, al sol de desembre
faig la migdiada del frare .

(A la Carme 8 Desembre)

Si tienes añoranza,
pon un Nosferatu en tu vida
que te coma,
poco a poco
que te chupe,
lentamente.
Como una gamba...
(A la Frannia 11 Novembre)

Gotas de lluvia
recorren infinitos caminos
en los cristales de casa.
Me acuerdo de tus mejillas,
llenas de senderitos
un día cuando llorabas.

(A Ines y yo 21 Octubre)

Este teatro de la vida, confunde disfraz con persona
y al final no sabemos quien interpreta:

el actor o el personaje.
(A Nuke 15 Octubre)

Jamás podria olvidarte.
Luna de agosto, playa del Mareny,
aire de poniente, brisa del arrozal.
Aquella barquita blanca y tu la estrella.

(A la Joana 15 Octubre)

Boira calenta
com el teu alè
com els teus llavis...
I jo una farola
sense llum.
(A Nits 18 Novembre)

Aquesta nit la tramuntana entra poc a poc de puntetes,,
veurem milions d'estels i la lluna plena.
Avui a l'Empordà la nit serà de dia.
(A la Sargantana 1 Octubre)

Petons de vedell, petonassos
petons de peix, petonets
tinc una fauna de petons
per tu...
(A l'Striper 7 Desembre)


10 comentarios:

Striper dijo...

Bon recull de comentaries i explendit Serrat.

sargantana dijo...

penso el mateix...
cada dia m'agradem mes les seves paraules..
cada cop diuen mes..o les entenc millor, no ho se.
a mes,tot amanit amb musica del mestre serrat
i ostres..ostres..ostres!
molts petons senyor pere

Carme dijo...

Aquesta mena de comentaris fan de bon recopilar! :)

Clara dijo...

És preciós el text que m'has deixat escrit al blog! L'has tret d'algun lloc o és de collita pròpia? :) Si és la segona opció; felicitats! M'ha encantat...



I dels petits fragments que has posat a aquesta entrada, em quedo amb el sisè..
"Boira calenta
com el teu alè
com els teus llavis...
I jo una farola
sense llum."

Un petó!

Clara dijo...

Doncs felicitats, perquè aquelles paraules eren precioses! (són, precioses..)

I si.. mai diguis s'ha acabat quan encara sentis que queden forçes. El problema és que no sé si en queden!

Bona tarda per tu també.

David dijo...

Si, em va agradar aquest post, té infinitat de possibilitats

Salutacions

Joana dijo...

Recorde pefectament aquest comentari, fins i tot em feres pensar si et coneixia perquè vas descriure molt bé el paissatge de la nostra platja. Alguns coneguts s'atreviren a dir-me que que amagada tenia l'aventureta amb la barqueta pels camps d'arròs i jo vinga d'anar donant expliacions a tothom sense parar d riure en cap moment.

Guspira dijo...

Un recull molt bo!

Nits dijo...

A mi personalment em va fer molta il.lusió veure les teves paraules, desprenien molta tendresa i em va fer especial il.lusió perquè crec que era la primera vegada que alfú m'escrivia un poema com a comentari.
Si fas una segona o tercera o... pots posar aquest:

"Quieta, ben quieta. No et moguis!
Així podré contemplar millor la tendresa dels teus ulls".

Aquest em va fer emocionar especialment, perquè vaig tenir un mal dia i veure les teves paraules me'l va canviar, eren molt maques i va ser com l'abraçada que em feia falta d'un amic. Tenien tanta tendresa que no vaig ni saber què dir, però ho fare avui: Gràcies!!!
:)

Anónimo dijo...

bon comencament